A l'Observatori del Pic du Midi, 1994

La foto és de la visita de l'Agrupació Astronòmica d'Osona (AAO) a l'Observatori astronòmic
del Pic du Midi de Bigorre, als Pirineus francesos, el 8 de juliol de 1994 (gentilesa de l'AAO)

Les llunes

Al Sistema Solar hi ha un gran nombre de satèl·lits o llunes.
Exceptuant els planetes Mercuri, Venus i el planeta menor Ceres, que no en tenen cap, tots els altres planetes i planetes menors en tenen, igual que alguns asteroides.


Terra - la Lluna

Mart - Phobos i Deimos

Phobos

Deimos 

Júpiter

Júpiter  té molts satèl·lits, 69 de coneguts,  els principals els anomenats "galileans": Io, Europa, Calixte i Ganimedes.


Io.

Io

Io té un diàmetre de 3 643'2 km, orbita Júpiter a una mitjana de 421 800 km de distància i té un període orbital i de rotació (síncrona, presenta sempre la mateixa cara al planeta) de 1'77 dies. La seva temperatura superficial mínima és de 90 K, la mitjana és de 110 K (-163 ºC) si bé pot arribar a ser de 130 K. És un satèl·lit molt volcànic, amb més de 400 volcans en actiu. En plena magnetosfera de Júpiter, Io rep diàriament uns 36 sievert (o 3 600 rem) de radiació ionitzant. 

Europa. 

Europa

Europa té un diàmetre mitjà de 3 121'6 km, orbita Júpiter a una mitjana de 670 900 km i té un període orbital i de rotació de 3'55 dies. La seva temperatura superfícial oscil·la entre 50 K i 125 K, amb una mitjana de 102 K (- 171º C).



Ganimedes.

Ganimedes 

Ganímedes té un diàmetre de 5 268'2  km (gairebé com el planeta Mercuri), orbita Júpiter a una mitjana de 1 070 400 km de distància amb un període orbital i de rotació de 7'1545 dies. La seva temperatura superficial va de 70 K (mínima) a 152 K (màxima) amb una mitjana de 110 K (-163ºC)


Cal·listo.

Cal·listo 

Cal·listo té un diàmetre equatorial de 4 820'6 km, orbita Júpiter a una mitjana de 1 882 700 km i el seu període orbital i de rotació és de 16'69 dies. La seva temperatura superficial oscil·la entre una mínima de 80 K i una màxima de 165 K, amb una mitjana de 134 K (- 139º C).










Saturn - El planeta dels grans anells també té molts satèl·lits, 62 de coneguts en aquest moment. El principal és Tità, que té una atmosfera densa i és gran aproximadament com el planeta Mercuri. Però a part dels petits, molt nombrosos, Saturn en té uns quants de mitjana grandària: Dione, Rhea, Hiperió...

Unes quantes de les principals llunes:


Mimas

De 396 km de diàmetre, és el cos celest més petit que és aproximadament esfèric per la seva gravetat.Orbita Saturn a una distància mitjana de 185 539 km de distància amb un període orbital de 0'9 dies i un període de rotació igual. La seva temperatura és d'uns 64 K ( - 209 º C).



Encelad



De 504 km de diàmetre, orbita Saturn a una mitjana de 237 948 km de distància amb un període orbital i de rotació de 1'4 dies. La seva temperatura oscil·la entre 32'9 K i 145 K, amb una mitjana de 75 K (-198º C).




Tethys



Té 1 062 km de diàmetre i orbita Saturn a una mitjana de 294 619 km, amb uns períodes orbital i de rotació d'1'9 dies. La seva temperatura mitjana és de 86 K (-187º C).




Dione

De 1 123 km de diàmetre, orbita el planeta a una distància mitjana de 377 396 km amb uns períodes orbital i de rotació de 2'7 dies. La temperatura superficial mitjana és de 87 K (-186 ºC).




Rhea



De 1 527 km de diàmetre, orbita a 527 108 km de Saturn amb uns periodes orbital i de rotació de 4'5 dies. La temperatura superficial oscil·la entre 53 i 99 K (de -220 a -174º C).




Tità

De 5 150 km de diàmetre, orbita Saturn a una mitjana de 1 221 870 km amb uns períodes orbital i de rotació de 16 dies. Té una atmosfera que arriba a 1'45 atm de pressió, la meitat més que la de la Terra. La temperatura mitjana és de 93'7 K (- 179'5 º C).




Hiperió



D'un diàmetre mitjà de 270 km orbita a una mitjana de 1 481 009 km de Saturn amb un període orbital de 21 dies i una rotació caòtica. Té la característica d'una textura esponjosa, és porós. La temperatura mitjana és de 93 K (-180º C).



Japet

Amb 1 470 km de diàmetre mitjà, orbita Saturn a 3 560 820 km de mitjana amb uns períodes orbital i de rotació de 79 dies. Té la característica de tenir una part fosca contrastant amb la part clara i una cresta de 20 km d'alta a gairebé tot el seu equador. La temperatura superficial és de 90 K a 130 K (-183º a -143º C).



Phoebe

D'uns 213 km de diàmetre orbita Saturn a uns 12 869 700 km de mitjana amb un moviment retrògrad i un període de 550 dies i un període de rotació de 9 h 16 minuts 25 segons. La temperatura superficial és d'uns 73 K (-200º C).

Els nuclis cometaris

1985( set) Giacobinni-Zinner, 2 km diàmetre,  sonda ICE a 7 800 km. No fa fotos. 

1986 (març)  Cometa Halley, 15 x 9 km, sondes Sakigake a 6 990 000 km,  Suisei a 151 000 km, Vega 1 a 8 889 km, Vega 2 a 8 030 km i Giotto a 586 km. La Giotto fa  les  primeres fotos d’un nucli cometari.

1992 Grigg-Skjellerup, 2’6 km,  Giotto a 200 km. No fa fotos per tenir els instruments danyats pel pas proper al Halley. 

2001 (setembre) Borrelly, 8 x 4 x 4 km, Deep Space 1 passa a 2 171 km, entrant en el  coma del cometa.  

2004 (2 gener) Wild 2, 5’5 x 4 x 3’3 km, sonda Stardust, que retornà a la Terra, portant  mostres.

2005 (2 gener) Tempel 1, 7’6 x 4’9 km, sonda Deep Impact a 500 km, més tard l’Impactor hi xoca (4 juliol),  amb una explosió recollida en imatge per la Deep Impact i creant un cràter.  És el primer contacte amb un nucli de cometa. 6 anys més tard la Stardust  passa a veure’l.

2006 Material del cometa Wild 2 arriba a la Terra,  càpsula de la Stardust.                                           

La sonda Ulysses, a 260 000 000 de km del nucli del cometa McNaught,  passa inesperadament per la seva cua i detecta una química complexa i el  vent solar. 

2010 Hartley 2, 1’4 km, sonda Deep Impact a 700 km. El cometa més petit visitat.

2011 Tempel 1, primer cometa visitat dos cops per dues naus diferents, la Stardust  s’hi acosta a 181 km i fotografia el cràter fet per la Deep Impact.

2014 – 2016 Chyurumov-Gerasimenko, 4’1 x 3’3 x 1’8 km, la Rosetta hi arriba el 6  d’agost de 2014 i entra en òrbita al 10 de setembre i el el seu lander Philae hi fa un aterratge suau el 12 de novembre del mateix any, però envia poca  informació. El sistema fotogràfic Osiris captura imatges amb 11 cm/pixel a la primavera de 2015. Al final la Rosetta s’estavella contra el cometa. 

El 67/P Churyumov-Gerasimenko el setembre de 2014

Descobrint els asteroides

1991 (29 octubre) 951-Gaspra, primer asteroide visitat, sonda Galileo.

1993 243-Ida

1994 (febrer) Ida i Dactyl, revisant les fotos d'Ida se li trova un petit satèl·lit

1994 1-Dactyl

1997  253-Mathilde

1998 - 2001  433-Eros, sonda NEAR-Shoemaker.

1999  9969-Braille, sonda Deep Space 1

2002  5535-Annefrank, sonda Stardust

2005   25143-Itokawa, sonda Hayabusa.
La sonda va aterrar en el petit asteroide de 350 m i el 2010 una càpsula va retornar a la Terra amb pols seva.

2008      2867-Steins, sonda Rosetta

2010    21-Lutetia, sonda Rosetta

2011 - 2012   4-Vesta, sonda Dawn

Vesta té 525'4 km de diàmetre mitjà i orbita a una mitjana de 2'362 UA del Sol. La sonda Dawn hi va aaribar el 9-07-2011  

2012 (desembre)  4179-Toutatis, visitat per la Chang'e-2

2015 - ... 1 Ceres, tot i que per la seva grandària és un planeta menor, visitat per la sonda Dawn, que s'hi ha quedat en òrbita.

Ceres té la característica d'uns punts brillants a la seva superfície, així com una muntanya unusual. 

Apunts de l'Univers

Apunts de l’Univers:

Descobrint l'Univers

La Terra i la Lluna
El Sol
El Sistema Solar interior
El Sistema Solar exterior
La gran unificació
Origen i evolució del Sistema Solar
L’espai interestel·lar (buit, heliopausa, bombolla de Hubble...)
Les estrelles
Planetes estel·lars
Nebuloses i cúmuls estel·lars
Origen i evolució estel·lar
La Via Làctia
Galàxies
Grup Local, Supercúmul de Virgo, Supercúmul de Lainakea
Quàsars
Estructura de l’Univers galàctic (Gran Muralla, Gran Buit, filaments...)
L’expansió de l’Univers
Matèria i energia fosca
Vida i intel·ligència: galàxies com la VL, estrelles com el Sol, planetes com la Terra, possibilitat i probabilitat...
Origen i evolució de l’Univers: radiació de fons de microones, Big Bang, futur...