Els nuclis cometaris

1985( set) Giacobinni-Zinner, 2 km diàmetre,  sonda ICE a 7 800 km. No fa fotos. 

1986 (març)  Cometa Halley, 15 x 9 km, sondes Sakigake a 6 990 000 km,  Suisei a 151 000 km, Vega 1 a 8 889 km, Vega 2 a 8 030 km i Giotto a 586 km. La Giotto fa  les  primeres fotos d’un nucli cometari.

1992 Grigg-Skjellerup, 2’6 km,  Giotto a 200 km. No fa fotos per tenir els instruments danyats pel pas proper al Halley. 

2001 (setembre) Borrelly, 8 x 4 x 4 km, Deep Space 1 passa a 2 171 km, entrant en el  coma del cometa.  

2004 (2 gener) Wild 2, 5’5 x 4 x 3’3 km, sonda Stardust, que retornà a la Terra, portant  mostres.

2005 (2 gener) Tempel 1, 7’6 x 4’9 km, sonda Deep Impact a 500 km, més tard l’Impactor hi xoca (4 juliol),  amb una explosió recollida en imatge per la Deep Impact i creant un cràter.  És el primer contacte amb un nucli de cometa. 6 anys més tard la Stardust  passa a veure’l.

2006 Material del cometa Wild 2 arriba a la Terra,  càpsula de la Stardust.                                           

La sonda Ulysses, a 260 000 000 de km del nucli del cometa McNaught,  passa inesperadament per la seva cua i detecta una química complexa i el  vent solar. 

2010 Hartley 2, 1’4 km, sonda Deep Impact a 700 km. El cometa més petit visitat.

2011 Tempel 1, primer cometa visitat dos cops per dues naus diferents, la Stardust  s’hi acosta a 181 km i fotografia el cràter fet per la Deep Impact.

2014 – 2016 Chyurumov-Gerasimenko, 4’1 x 3’3 x 1’8 km, la Rosetta hi arriba el 6  d’agost de 2014 i entra en òrbita al 10 de setembre i el el seu lander Philae hi fa un aterratge suau el 12 de novembre del mateix any, però envia poca  informació. El sistema fotogràfic Osiris captura imatges amb 11 cm/pixel a la primavera de 2015. Al final la Rosetta s’estavella contra el cometa. 

El 67/P Churyumov-Gerasimenko el setembre de 2014