divendres, 14 de gener del 2022

Els anys del futur

 Aquesta setmana he fet una conferència, "El temps del futur", a l'Agrupació Astronòmica d'Osona.




Ha tingut lloc l'11 de gener. Hi deixo el link, però també adjunto una cronologia complementària a allò citat en la conferència, basada més en fets científics o de novetats, de moment limitada als anys 1960s, tot i que els anys 1950s també hi pertànyen: 


1960 Radiofonts quasi-estel·lars 

        Inauguració de Brasília, la nova capital ultramoderna de Brasil, al centre del país

        Satèl·lits meteorològics i de comunicacions 

        Un salt des de l'estratòsfera 

        Un batiscaf tripulat arriba al fons de la Fossa de les Marianes 

        Un submarí nuclear fa la volta al món en immersió seguint la ruta magallànica 

        Radioescolta de dues estrelles properes semblants al Sol 

1961 Éssers humans en òrbita terrestre 

        La bomba d'hidrògen Tsar, la més potent 

        El president dels Estats Units compromet el seu país a posar homes en la Lluna en aquesta mateixa         dècada 

        Classificació dels hadrons

1962 Un compost del xenó és el primer compost químic amb gasos nobles

        El muó, el segon leptó 

        La sonda Mariner 2 passa prop del planeta Venus i confirma la seva altíssima temperatura

        Astronomia de raigs X des d'un satèl·lit en òrbita   

1963 Primera detecció de mol·lècules a l'espai

        Explicació de l'espectre anòmal de les radiofonts quasi-estel·lars per desplaçament al roig

        Radiotelescopi fix d'Arecibo 

1964 Els quàsars (desplaçament al roig de l'espectre per llunyania i l'expansió de l'Univers)

        Predits els quarks 

        L'Homo habilis, a Àfrica oriental fa 2 milions d'anys 

        El tren bala Shinkansen entre Tokyo i Osaka

        Una nau amb 3 tripulants en òrbita terrestre

        Trobada la partícula Omega menys   

1965 Radiació de fons de microones de l'Univers

        Origen de l'Univers en el Big Bang

        La sonda Mariner 4 sobrevola Mart i envia les primeres fotos de la seva superfície  

        Sortides de la nau en òrbita terrestre 

        Apagada elèctrica general a Nova York i el NE d'Estats Units, un tècnic expert ho aconsegueix                 reparar

1966 Primer aterratge suau d'una sonda a la Lluna i fotos de la superfície lunar 

        Primera sonda en òrbita lunar 

1967 Tractat internacional sobre l'espai exterior  

1967/68 Els púlsars, detecció i anunci  

1968 Detecció de neutrins solars i enigma de la seva escassetat

        Amb l'Apol·lo 8, tres humans orbiten la Lluna 

1968/69 Trobats els primers 3 quarks a l'SLAC  

1968 - 1972 Trobades moltes mol·lècules a l'espai, inici de l'Astroquímica 

1969 L'Informe Condon sobre els ovnis 

        Dos homes a la superfície de la Lluna, Apol·lo 11 

        Pedres lunars 

        Els mascons, concentracions de massa a la Lluna

        Trobat el primer meteorit a la superfície lunar 

        Dues sondes passen prop del planeta Mart i envien moltes fotografies 

1970 Satèl·lits artificials llançats per Japó (febrer) i Xina (abril)

dissabte, 13 de novembre del 2021

Civilitzacions estel·lars

Una conferència presencial i també gravada de l'autor d'aquest Blog sobre "Civilitzacions estel·lars" a l'Agrupació Astronòmica d'Osona, el 2 de novembre de 2021. 


Hi ha civilitzacions semblants a la nostra a la Via Làctia? (foto APOD)

https://youtu.be/5MzLo8vXG3k

Tant si son més endarrerides tecnològicament i que part tant no les podem conèixer, com si son similars en desenvolupament i en podrien tenir notícies a distàncies no massa grans de la zona visible per a nosaltres de la Galàxia, com si son molt més avançades i les podriem detectar des de més lluny, potser des dels Núvols de Magallans i tot, en un descobriment necessàriament unidireccional pels centenars o milers d'anys implicats en transmetre tant des d'una part com des d'altre. Aquestes altres vides intel·ligents en planetes d'estrelles també podrien haver existit ja fa molt temps i haver desaparegut, i de nou no en sabriem res, existir ara simultàniament amb nosaltres, entenent la simultaneitat dins de les característiques de l'espai-temps, amb les que hi hauria alguna oportunitat de saber almenys de la seva existència o que ells sabessin de la nostra sense que nosaltres ho arribessim a saber, o bé existir en un futur, potser llunyà, i de nou no en sabríem res els uns dels altres. 

També es pot trobar la conferència entrant a Google a Agrupació Astronòmica d'Osona youtube. 

dilluns, 20 de setembre del 2021

Els sants patrons de l'Astronomia i de l'Astronàutica

St. Domènec de Guzmán, patró dels astrònoms


St. Domènec pintat pel també dominic Fra Angelico, amb l'estrella sobre seu 

El patró de l'Astronomia i els astrònoms és St. Domènec de Guzmán (1170 - 1221), fundador de l'Orde de Predicadors o Dominics, aprovada pel Papa l'any 1216, i a la que han pertangut sants de gran categoria intel·lectual i científica com St. Albert Magne (c. 1200 - 1280), el patró de les Ciències i dels científics, i St. Tomàs d'Aquino (1225 - 1274), un cim de la Filosofia universal, entre molts d'altres. St. Domènec de Guzmán va ser tota la seva vida pietós, innocent i cast, morint verge després d'una vida de total puresa. Després d'una visió de la Verge Maria va instituir la devoció del Rosari. La tradició diu que en ocasió del seu baptisme se li va veure com una estrella brillant en el seu front, per això en ocasions se l'ha representat amb una estrella al front o sobre el seu cap, i això unit a que de jove era molt estudiós, ha fet que se l'hagi escollit com a sant patró dels astrònoms i fins d'altres tipus de científics relacionats.  



St. Josep de Cupertino, patró dels astronautes



St. Josep de Cupertino (1603 - 1663), sacerdot i franciscà conventual, és el patró de l'Astronàutica i dels astronautes. Persona molt senzilla i humil, amb dificultat pels estudis malgrat la qual cosa va superar providencialment els exàmens per a ser sacerdot, era un gran místic que en l'oració, oficiant a l'altar o en moments de contemplació, levitava i fins feia veritables vols extàtics, i això davant els seus germans franciscans, la gent, inspectors i inquisidors que s'interessaren pel seu cas, bisbes i el mateix Papa que el rebé a Roma. Més notable encara, gent descreguda o d'altres religions en foren testimoni i es convertiren, essent per exemple el cas d'un noble protestant estranger que després de veure'l volar es feu catòlic. Succeïnt al segle XVII, en donaren testimoni també notaris i autoritats civils, només en el seu procés de beatificació estan ben documentats 70 vols al llarg de tota la seva vida, en una ocasió en que calia pujar una gran creu al cim d'un mont i els frares no podien de tan pesada, ell entrà en una de les seves visions i agafà la creu i com si no pesés gens la va portar volant fins a dalt la muntanya. Per tot això és també el patró dels estudiants, de les persones que s'examinen, dels discapacitats intel·lectuals, dels pilots, tripulacions i passatgers d'avió, dels paracaigudistes...  

El miracle de levitar l'han experimentat diversos sants catòlics com entre d'altres St. Francesc d'Assís, el Papa St. Celestí V, Sta. Àngela de Brescia, St. Francesc de Paula, Sta. Teresa de Jesús, St. Joan de la Creu, St. Martí de Porres, St. Miquel dels Sants, St. Josep Oriol, St. Pau de la Creu, St. Alfons Maria de Liguori, St. Benet Josep Labre, St. Pius de Pietrelcina... però en tots aquests casos els enlairaments del terra, normalment en moments d'intensa oració, contemplació i adoració, en meditació o èxtasis místics, han sigut pocs, almenys documentats, i més aviat breus, en algun cas consta només una ocasió coneguda per un determinat sant. Però en canvi per St. Josep de Cupertino són molts, llargs, en ocasions autèntics vols, i a part dels motius ja citats tenien lloc quan consagrava oficiant Missa o a vegades per motius aparentment nimis, com quan algú pronunciava el nom de Jesús o de Maria, parlava del Cel o feia alguna reflexió religiosa i llavors St. Josep de Cupertino feia un crit alegre, entrava en èxtasi i sortia enlairant-se de molt diferents formes, des de l'aixecar-se del terra, a fer com un salt perllongat increïble en longitud i alçada o literalment volar pels aires i durant molt temps. El fet és que espiritualment i mentalment ja vivia més en l'altre món que en aquest i en moltíssimes ocasions això es traduïa també físicament.     

diumenge, 4 d’abril del 2021

L'Univers en llibres

 Uns quants llibres d'Astronomia més: 


No estamos solos (We are not alone, 1965)













De Walter Sullivan (1918 - 1996) 



Vida inteligente en el Universo (Intelligent life in the Universe, 1966)















Carl Sagan (1934 - 1996) i Iosif Shklovski (1916 - 1985) 





Astronomia (Astronomy, 1967)























Fred Hoyle (1915 - 2001) 



Secretos del Cosmos (1969)















Autor, Colin A. Ronan (1920 - 1995)



Atlas del Universo (1970)























Patrick Moore (1923 - 2012) 



El Universo (1980)














José Luis Comellas (1928 - 2021) 




La búsqueda del principio del tiempo (1988)
















Heinz Pagels (1939 - 1988)


dilluns, 29 de març del 2021

Instants de la Terra a l'espai

 Unes quantes fotos de la nostra situació a l'Univers: 


1965 (3 juny) 





















Passeig espacial d'Edward White, amb la Gemini 4. A l'interior de la nau hi ha l'altre tripulant, James McDivitt. 


1968 (24 desembre)




















Sortida de Terra, foto feta la Nit de Nadal des d'òrbita lunar per William Anders (1933), que junt amb els seus companys Frank Borman (1928) i James Lovell (1928) integrava la missió tripulada Apollo 8, la primera en sortir de l'òrbita terrestre, viatjar fins a la Lluna i orbitar-la. 


1969 (9 març) 





















En òrbita terrestre, David Scott surt del mòdul de comandament de l'Apollo 9 per fer unes comprovacions; li fa la foto el seu company de missió, Schweickhart. 



1969 (20/21 juliol) 

Per primera vegada, l'ésser humà arriba a la superfície de la Lluna. 





















Edwin Aldrin (1930) prop del mòdul lunar Eagle de la missió Apollo 11, foto feta pel seu company i primer home en trepitjar la superfície lunar, Neil Armstrong (1930 - 2012). El lloc de l'aterratge és el Mar de la Tranquil·litat. 



1972 (10 agost)

Gran bòlid rasant, visible a ple dia, sobre el Grand Teton, a les Muntanyes Rocalloses, Estats Units. 















Per sort aquesta roca celest va entrar a l'atmosfera amb una trajectòria, altitud i velocitat que la van fer rebotar sense explotar ni impactar contra la superfície. 



1972 (17 desembre) 

Foto del planeta Terra presa per la tripulació de la missió Apollo 17. 





















Aquí en la posició en la que fou feta i amb el seu color original. Amb la intensitat del color una mica pujat i amb la posició invertida, per fer-la més familiar a la nostra manera comú de veure-ho, s'ha convertit en la icònica "Terra bala blava". 



1976 (20 juliol) 

La primera vista de la superfície del planeta Mart. 






















Foto presa per una càmera de la sonda Viking 1, la primera en aterrar suaument a Mart i enviar-ne imatges. 



1990 (14 febrer)

Un punt blau pàl·lid... 























La Terra vista des de 6 000 milions de km de distància i des de fora del pla del Sistema Solar per la sonda Voyager 1, com a part de l'anomenat "Retrat de família", que l'astronau va fer de diversos planetes del nostre sistema des d'aquesta posició i distància.  

dijous, 25 de març del 2021

Llibres d'Astronomia personals (I)























L'edició original en anglès, "Communication with extraterrestrial intelligence (CETI)" és de l'any 1973. Es tracta d'una recopilació feta per Carl Sagan, participant en l'event, de les actes de les conferències i debats del Congrés Internacional SETI fet a l'Observatori de Byurakan (Armènia, URSS) del 5 a l'11 de setembre de l'any 1971. Hi ha aportacions d'Ambartsumian, Crick, Drake, Dyson, Gold, Kaplan, Kardashev, Markarian, Minsky, Morrison, Oliver, Orgel, Pesek, Sagan, Shklovsky, Townes, Troitsky i Von Hoerner entre d'altres destacats científics estudiosos de la possibilitat de vida i intel·ligència extraterrestre, de la seva recerca a l'Univers i de la possibilitat de comunicar-se amb altres civilitzacions planetàries estel·lars, cas d'existir i trobar-les. A més de les conclusions i resolucions d'aquest primer encontre SETI internacional i especialment soviètic - nordamericà, hi ha uns apèndixs de Dyson,  Lederberg, Sagan, G.G. Simpson i altres que puntualitzen i amplien alguns temes. La traducció castellana va sortir el març de 1980 i jo vaig adquirir el llibre el 30 d'abril del mateix any, recent tornat de fer el servei militar just un parell de mesos abans.   

dimarts, 23 de febrer del 2021

Conferencia "El món de l'Astronomia"

Realitzada per Internet des de la seu de l'Agrupació Astronòmica d'Osona a Vic, el 16 de febrer de 2021.




Els anys del futur

 Aquesta setmana he fet una conferència, "El temps del futur", a l'Agrupació Astronòmica d'Osona. Ha tingut lloc l'11 ...