Instants de la Terra a l'espai

 Unes quantes fotos de la nostra situació a l'Univers: 

1965 (3 juny) 

Passeig espacial d'Edward White, amb la Gemini 4. A l'interior de la nau hi ha l'altre tripulant, James McDivitt. 

1968 (24 desembre)

Sortida de Terra, foto feta la Nit de Nadal des d'òrbita lunar per William Anders (1933), que junt amb els seus companys Frank Borman (1928) i James Lovell (1928) integrava la missió tripulada Apollo 8, la primera en sortir de l'òrbita terrestre, viatjar fins a la Lluna i orbitar-la. 

1969 (9 març) 

En òrbita terrestre, David Scott surt del mòdul de comandament de l'Apollo 9 per fer unes comprovacions; li fa la foto el seu company de missió, Schweickhart. 

1969 (20/21 juliol) 

Per primera vegada, l'ésser humà arriba a la superfície de la Lluna. 

Edwin Aldrin (1930) prop del mòdul lunar Eagle de la missió Apollo 11, foto feta pel seu company i primer home en trepitjar la superfície lunar, Neil Armstrong (1930 - 2012). El lloc de l'aterratge és el Mar de la Tranquil·litat. 

1972 (10 agost)

Gran bòlid rasant, visible a ple dia, sobre el Grand Teton, a les Muntanyes Rocalloses, Estats Units. 

Per sort aquesta roca celest va entrar a l'atmosfera amb una trajectòria, altitud i velocitat que la van fer rebotar sense explotar ni impactar contra la superfície. 

1972 (17 desembre) 

Foto del planeta Terra presa per la tripulació de la missió Apollo 17. 

Aquí en la posició en la que fou feta i amb el seu color original. Amb la intensitat del color una mica pujat i amb la posició invertida, per fer-la més familiar a la nostra manera comú de veure-ho, s'ha convertit en la icònica "Terra bala blava". 

1976 (20 juliol) 

La primera vista de la superfície del planeta Mart. 

Foto presa per una càmera de la sonda Viking 1, la primera en aterrar suaument a Mart i enviar-ne imatges. 

1990 (14 febrer)

Un punt blau pàl·lid... 

La Terra vista des de 6 000 milions de km de distància i des de fora del pla del Sistema Solar per la sonda Voyager 1, com a part de l'anomenat "Retrat de família", que l'astronau va fer de diversos planetes del nostre sistema des d'aquesta posició i distància.  

Llibres d'Astronomia personals (I)

L'edició original en anglès, "Communication with extraterrestrial intelligence (CETI)" és de l'any 1973. Es tracta d'una recopilació feta per Carl Sagan, participant en l'event, de les actes de les conferències i debats del Congrés Internacional SETI fet a l'Observatori de Byurakan (Armènia, URSS) del 5 a l'11 de setembre de l'any 1971. Hi ha aportacions d'Ambartsumian, Crick, Drake, Dyson, Gold, Kaplan, Kardashev, Markarian, Minsky, Morrison, Oliver, Orgel, Pesek, Sagan, Shklovsky, Townes, Troitsky i Von Hoerner entre d'altres destacats científics estudiosos de la possibilitat de vida i intel·ligència extraterrestre, de la seva recerca a l'Univers i de la possibilitat de comunicar-se amb altres civilitzacions planetàries estel·lars, cas d'existir i trobar-les. A més de les conclusions i resolucions d'aquest primer encontre SETI internacional i especialment soviètic - nordamericà, hi ha uns apèndixs de Dyson,  Lederberg, Sagan, G.G. Simpson i altres que puntualitzen i amplien alguns temes. La traducció castellana va sortir el març de 1980 i jo vaig adquirir el llibre el 30 d'abril del mateix any, recent tornat de fer el servei militar just un parell de mesos abans.   

Conferencia "El món de l'Astronomia"

Realitzada per Internet des de la seu de l'Agrupació Astronòmica d'Osona a Vic, el 16 de febrer de 2021.

Paisatges del Sistema Solar

 Algunes fotos relativament recents, que ens mostren la bellesa i espectacularitat dels móns del Sistema Solar: 

2014 

Penya-segats del cometa Churyumov-Gerasimenko.  Sonda Rosseta-Philae, novembre 2014. 

2015

Plutó, muntanyes Norgay i Hillary i Sputnik Planitia. Sonda New Horizons, NASA, 14 de juliol de 2015.

Conferència "Novetats i descobriments en Astronomia"

Aquesta conferència la vaig fer al local de l'Agrupació Astronòmica d'Osona (AAO, astroosona, net)  el 10 de novembre de 2020.

1971 - 72  Lunar Roving Vehicle, missions Apollo 15, Apollo 16 i Apollo 17. NASA. 

https://youtu.be/xwzwScevnVY?t=218

És la primera conferència que faig en aquest format, sense públic davant i per Internet, i també és de les primeres que l'AAO fa així, havent començat aquesta modalitat a l'octubre, un mes abans.  

LLIBRES

Uns quants llibres que recomano. Molts són antics, però tenen l'avantatge de fer agafar afició i interès per les coses del cel, els astres i l'Univers. 

Astronomia (1935) de Josep Comas Solà

Aquest llibre és un clàssic. Era propietat del meu pare i va ser un dels primers que vaig llegir del tema astronòmic i em va fer agafar molta afició, Josep Comas Solà (1868 - 1937) transmetia el seu entusiasme per les coses del firmament i tenia una clara voluntat i eficàcia divulgadora. Per l'època en que està escrit, parla sobretot del Sistema Solar, amb algunes notes sobre les estrelles i la Via Làctia.  

Un llibre de 1962 revisat el 1972

Un llibre molt especial, que parla sobretot del futur, però fa moltes referències a l'Univers, les estrelles i els viatges interplanetaris. Potser un dels més engrescadors llibres d'Arthur C. Clarke (1917 - 2008). Una autèntica joia, molt diferent als altres. 

Del 1964, de Stephen H. Dole (1916 - 2000)

Un llibre que és una veritable raresa, pel seu rigor científic i per la seva claredat expositiva. I a més és molt amè, tractant de forma exhaustiva tot el tema. Les condicions físiques, químiques i de tota mena per tal que un planeta pugui ser habitable per l'ésser humà. No superat i ni tan sols igualat en el seu camp. Molt recomanable. 

Las maravillas del cielo.
Astronomia iAstronàutica (1967)
d'Antoni Paluzíe Borrell (1899 - 1984)

Un llibre per entusiasmar-se amb l'exploració estel·lar i amb l'aventura astronàutica. D'un nivell senzill i més que res donant pinzellades dels temes que toca, però amb una gran força captadora de l'interès un cop hi entra. La mateixa simplicitat del que explica n'és un atractiu més. Per engrescar-se amb els assumptes del cel, a partir d'un nivell elemental que es presenta ple de possibilitats d'investigar. 

Del 1970, d'Hoimar von Ditfurth (1921 - 1989)

Un llibre del que se'n podria dir la Psicologia de l'Astronomia. Una reflexió sobre el paper de l'ésser humà en el conjunt del Cosmos i la íntima relació i dependència que hi ha entre la vida a la Terra, i molt especialment la humana, i els astres, començant perquè els nostres àtoms provenen dels nuclis estel·lars i continuant pel fet evident però a vegades poc conscient de que vivim en l'Univers. La seva lectura està plena d'observacions suggeridores i és molt motivadora. 

El llibre de 1981 de la sèrie de TV de 1980

Un gran llibre de divulgació d'un dels més grans divulgadors científics, i especialment astronòmics, Carl Sagan (1934 - 1996), a més un important membre de la NASA en l'època de la primera exploració amb sondes del Sistema Solar. Segueix la sèrie de televisió de gran èxit de l'any anterior. En el seu moment va ser una fita per a tota una generació, origen de moltes vocacions científiques en general i astronòmiques en particular. Imprescindible. 

Hi ha molts més llibres que són autèntics despertadors d'intel·ligències i desvetlladors de vocacions per al món de l'espai exterior i de les estrelles, nebuloses i galàxies, i en penso anar parlant en noves entrades.

Aficionat des de jove a les meravelles del cel

La meva afició a l'Astronomia i a l'Astronàutica ve de lluny. 

A casa, a Vic, cap el maig o juny de 1969 quan tenia 14 anys, veient les fotos i llegint en familia sobre la missió Apol·lo 10 a la Lluna en la revista francesa Paris Match, que comprava el meu pare, també molt interessat per l'Univers i pels inicis de l'exploració espacial.