 |
| St. Domènec pintat pel també dominic Fra Angelico, amb l'estrella sobre seu |
El patró de l'Astronomia i els astrònoms és St. Domènec de Guzmán (1170 - 1221), fundador de l'Orde de Predicadors o Dominics, aprovada pel Papa l'any 1216, i a la que han pertangut sants de gran categoria intel·lectual i científica com St. Albert Magne (c. 1200 - 1280), el patró de les Ciències i dels científics, i St. Tomàs d'Aquino (1225 - 1274), un cim de la Filosofia universal, entre molts d'altres. St. Domènec de Guzmán va ser tota la seva vida pietós, innocent i cast, morint verge després d'una vida de total puresa. Després d'una visió de la Verge Maria va instituir la devoció del Rosari. La tradició diu que en ocasió del seu baptisme se li va veure com una estrella brillant en el seu front, per això en ocasions se l'ha representat amb una estrella al front o sobre el seu cap, i això unit a que de jove era molt estudiós, ha fet que se l'hagi escollit com a sant patró dels astrònoms i fins d'altres tipus de científics relacionats.
St. Josep de Cupertino, patró dels astronautes
St. Josep de Cupertino (1603 - 1663), sacerdot i franciscà conventual, és el patró de l'Astronàutica i dels astronautes. Persona molt senzilla i humil, amb dificultat pels estudis malgrat la qual cosa va superar providencialment els exàmens per a ser sacerdot, era un gran místic que en l'oració, oficiant a l'altar o en moments de contemplació, levitava i fins feia veritables vols extàtics, i això davant els seus germans franciscans, la gent, inspectors i inquisidors que s'interessaren pel seu cas, bisbes i el mateix Papa que el rebé a Roma. Més notable encara, gent descreguda o d'altres religions en foren testimoni i es convertiren, essent per exemple el cas d'un noble protestant estranger que després de veure'l volar es feu catòlic. Succeïnt al segle XVII, en donaren testimoni també notaris i autoritats civils, només en el seu procés de beatificació estan ben documentats 70 vols al llarg de tota la seva vida, en una ocasió en que calia pujar una gran creu al cim d'un mont i els frares no podien de tan pesada, ell entrà en una de les seves visions i agafà la creu i com si no pesés gens la va portar volant fins a dalt la muntanya. Per tot això és també el patró dels estudiants, de les persones que s'examinen, dels discapacitats intel·lectuals, dels pilots, tripulacions i passatgers d'avió, dels paracaigudistes...
El miracle de levitar l'han experimentat diversos sants catòlics com entre d'altres St. Francesc d'Assís, el Papa St. Celestí V, Sta. Àngela de Brescia, St. Francesc de Paula, Sta. Teresa de Jesús, St. Joan de la Creu, St. Martí de Porres, St. Miquel dels Sants, St. Josep Oriol, St. Pau de la Creu, St. Alfons Maria de Liguori, St. Benet Josep Labre, St. Pius de Pietrelcina... però en tots aquests casos els enlairaments del terra, normalment en moments d'intensa oració, contemplació i adoració, en meditació o èxtasis místics, han sigut pocs, almenys documentats, i més aviat breus, en algun cas consta només una ocasió coneguda per un determinat sant. Però en canvi per St. Josep de Cupertino són molts, llargs, en ocasions autèntics vols, i a part dels motius ja citats tenien lloc quan consagrava oficiant Missa o a vegades per motius aparentment nimis, com quan algú pronunciava el nom de Jesús o de Maria, parlava del Cel o feia alguna reflexió religiosa i llavors St. Josep de Cupertino feia un crit alegre, entrava en èxtasi i sortia enlairant-se de molt diferents formes, des de l'aixecar-se del terra, a fer com un salt perllongat increïble en longitud i alçada o literalment volar pels aires i durant molt temps. El fet és que espiritualment i mentalment ja vivia més en l'altre món que en aquest i en moltíssimes ocasions això es traduïa també físicament.
