Conferencia "El món de l'Astronomia"

Realitzada per Internet des de la seu de l'Agrupació Astronòmica d'Osona a Vic, el 16 de febrer de 2021.

Paisatges del Sistema Solar

 Algunes fotos relativament recents, que ens mostren la bellesa i espectacularitat dels móns del Sistema Solar: 

2014 

Penya-segats del cometa Churyumov-Gerasimenko.  Sonda Rosseta-Philae, novembre 2014. 

2015

Plutó, muntanyes Norgay i Hillary i Sputnik Planitia. Sonda New Horizons, NASA, 14 de juliol de 2015.

Conferència "Novetats i descobriments en Astronomia"

Aquesta conferència la vaig fer al local de l'Agrupació Astronòmica d'Osona (AAO, astroosona, net)  el 10 de novembre de 2020.

1971 - 72  Lunar Roving Vehicle, missions Apollo 15, Apollo 16 i Apollo 17. NASA. 

https://youtu.be/xwzwScevnVY?t=218

És la primera conferència que faig en aquest format, sense públic davant i per Internet, i també és de les primeres que l'AAO fa així, havent començat aquesta modalitat a l'octubre, un mes abans.  

LLIBRES

Uns quants llibres que recomano. Molts són antics, però tenen l'avantatge de fer agafar afició i interès per les coses del cel, els astres i l'Univers. 

Astronomia (1935) de Josep Comas Solà

Aquest llibre és un clàssic. Era propietat del meu pare i va ser un dels primers que vaig llegir del tema astronòmic i em va fer agafar molta afició, Josep Comas Solà (1868 - 1937) transmetia el seu entusiasme per les coses del firmament i tenia una clara voluntat i eficàcia divulgadora. Per l'època en que està escrit, parla sobretot del Sistema Solar, amb algunes notes sobre les estrelles i la Via Làctia.  

Un llibre de 1962 revisat el 1972

Un llibre molt especial, que parla sobretot del futur, però fa moltes referències a l'Univers, les estrelles i els viatges interplanetaris. Potser un dels més engrescadors llibres d'Arthur C. Clarke (1917 - 2008). Una autèntica joia, molt diferent als altres. 

Del 1964, de Stephen H. Dole (1916 - 2000)

Un llibre que és una veritable raresa, pel seu rigor científic i per la seva claredat expositiva. I a més és molt amè, tractant de forma exhaustiva tot el tema. Les condicions físiques, químiques i de tota mena per tal que un planeta pugui ser habitable per l'ésser humà. No superat i ni tan sols igualat en el seu camp. Molt recomanable. 

Las maravillas del cielo.
Astronomia iAstronàutica (1967)
d'Antoni Paluzíe Borrell (1899 - 1984)

Un llibre per entusiasmar-se amb l'exploració estel·lar i amb l'aventura astronàutica. D'un nivell senzill i més que res donant pinzellades dels temes que toca, però amb una gran força captadora de l'interès un cop hi entra. La mateixa simplicitat del que explica n'és un atractiu més. Per engrescar-se amb els assumptes del cel, a partir d'un nivell elemental que es presenta ple de possibilitats d'investigar. 

Del 1970, d'Hoimar von Ditfurth (1921 - 1989)

Un llibre del que se'n podria dir la Psicologia de l'Astronomia. Una reflexió sobre el paper de l'ésser humà en el conjunt del Cosmos i la íntima relació i dependència que hi ha entre la vida a la Terra, i molt especialment la humana, i els astres, començant perquè els nostres àtoms provenen dels nuclis estel·lars i continuant pel fet evident però a vegades poc conscient de que vivim en l'Univers. La seva lectura està plena d'observacions suggeridores i és molt motivadora. 

El llibre de 1981 de la sèrie de TV de 1980

Un gran llibre de divulgació d'un dels més grans divulgadors científics, i especialment astronòmics, Carl Sagan (1934 - 1996), a més un important membre de la NASA en l'època de la primera exploració amb sondes del Sistema Solar. Segueix la sèrie de televisió de gran èxit de l'any anterior. En el seu moment va ser una fita per a tota una generació, origen de moltes vocacions científiques en general i astronòmiques en particular. Imprescindible. 

Hi ha molts més llibres que són autèntics despertadors d'intel·ligències i desvetlladors de vocacions per al món de l'espai exterior i de les estrelles, nebuloses i galàxies, i en penso anar parlant en noves entrades.

Aficionat des de jove a les meravelles del cel

La meva afició a l'Astronomia i a l'Astronàutica ve de lluny. 

A casa, a Vic, cap el maig o juny de 1969 quan tenia 14 anys, veient les fotos i llegint en familia sobre la missió Apol·lo 10 a la Lluna en la revista francesa Paris Match, que comprava el meu pare, també molt interessat per l'Univers i pels inicis de l'exploració espacial. 

Fotos

Unes fotos d'aquell temps: 

A l'Observatori Astronòmic del Pic du Midi de Bigorre, als Pirineus francesos, 8 de juliol de 1994

Amb Mn. Manuel Serinanell (1909 - 2001), fundador de l'Agrupació Astronòmica d'Osona l'any 1987,
en una observació pública amb instruments a Vic a mitjans dels anys 1990s, probablement cap al 1995. 

A l'Observatori del Pic du Midi, 1994

La foto és de la visita de l'Agrupació Astronòmica d'Osona (AAO) a l'Observatori astronòmic
del Pic du Midi de Bigorre, als Pirineus francesos, el 8 de juliol de 1994 (gentilesa de l'AAO)