Uns quants llibres que recomano. Molts són antics, però tenen l'avantatge de fer agafar afició i interès per les coses del cel, els astres i l'Univers.
 |
| Astronomia (1935) de Josep Comas Solà |
Aquest llibre és un clàssic. Era propietat del meu pare i va ser un dels primers que vaig llegir del tema astronòmic i em va fer agafar molta afició, Josep Comas Solà (1868 - 1937) transmetia el seu entusiasme per les coses del firmament i tenia una clara voluntat i eficàcia divulgadora. Per l'època en que està escrit, parla sobretot del Sistema Solar, amb algunes notes sobre les estrelles i la Via Làctia.
 |
| Un llibre de 1962 revisat el 1972 |
Un llibre molt especial, que parla sobretot del futur, però fa moltes referències a l'Univers, les estrelles i els viatges interplanetaris. Potser un dels més engrescadors llibres d'Arthur C. Clarke (1917 - 2008). Una autèntica joia, molt diferent als altres.
 |
| Del 1964, de Stephen H. Dole (1916 - 2000) |
Un llibre que és una veritable raresa, pel seu rigor científic i per la seva claredat expositiva. I a més és molt amè, tractant de forma exhaustiva tot el tema. Les condicions físiques, químiques i de tota mena per tal que un planeta pugui ser habitable per l'ésser humà. No superat i ni tan sols igualat en el seu camp. Molt recomanable.
 |
| Las maravillas del cielo. Astronomia iAstronàutica (1967) d'Antoni Paluzíe Borrell (1899 - 1984) |
 |
| Del 1970, d'Hoimar von Ditfurth (1921 - 1989) |
Un llibre del que se'n podria dir la Psicologia de l'Astronomia. Una reflexió sobre el paper de l'ésser humà en el conjunt del Cosmos i la íntima relació i dependència que hi ha entre la vida a la Terra, i molt especialment la humana, i els astres, començant perquè els nostres àtoms provenen dels nuclis estel·lars i continuant pel fet evident però a vegades poc conscient de que vivim en l'Univers. La seva lectura està plena d'observacions suggeridores i és molt motivadora.
 |
| El llibre de 1981 de la sèrie de TV de 1980 |
Un gran llibre de divulgació d'un dels més grans divulgadors científics, i especialment astronòmics, Carl Sagan (1934 - 1996), a més un important membre de la NASA en l'època de la primera exploració amb sondes del Sistema Solar. Segueix la sèrie de televisió de gran èxit de l'any anterior. En el seu moment va ser una fita per a tota una generació, origen de moltes vocacions científiques en general i astronòmiques en particular. Imprescindible.
Hi ha molts més llibres que són autèntics despertadors d'intel·ligències i desvetlladors de vocacions per al món de l'espai exterior i de les estrelles, nebuloses i galàxies, i en penso anar parlant en noves entrades.
